Situat a la població d’Oranienburg, a uns 40km. Al nord de Berlín. Es va inaugurar en les setmanes prèvies a la celebració dels Jocs Olímpics de Berlín, el 12 de juliol de 1936, i va funcionar fins el 1945.
La importància de Sachenhausen recau en la seva proximitat a la capital i també en que va ser un model a seguir per a la resta de camps del règim, ja que tenia una escola de comandants, la Central d’Inspecció (IKL), des d’on es coordinaven totes les directrius per a la resta de recintes concentracionaris. Per Sachenhausen hi van arribar a passar, entre 1936 i 1945, uns 200.000 presoners (incloses unes 4.000 dones), dels que se sospita que hi van morir més de 45.000 a causa de la malnutrició, malalties, afusellaments… i a la cambra de gas construïda el 1944.
Pròximes al camp hi havia importants fàbriques, on hi van treballar els presoners com a mà d’obra esclava per a la indústria bèl·lica alemanya. El camp va ser conegut per les seves pràctiques d’extermini, amb assassinats massius de presoners de guerra soviètics capturats al front rus, i també com a lloc on es va dur a terme, durant anys, la major operació secreta de falsificació de moneda (lliures esterlines i dòlars) en l’anomenada Operació Bernhard, amb mà d’obra jueva i amb l’objectiu de minar l’economia dels aliats. Amb l’avanç de l’exèrcit soviètic sobre la capital alemanya el camp va ser alliberat per la unitat polonesa de l’Exèrcit Roig el 22 d’abril de 1945.
La majoria de republicans deportats a Sachenhausen hi van arribar des de Compiègne a partir del gener de 1943. Tot i així, en els registres del camp hi ha constància que en el 1941 ja hi havia presència espanyola, concretament la d’un republicà anomenat Pedro Arroyo Navarro, internat el 14 de juny i del qual no en consta més informació. El 20 d’octubre de 1942 hi van arribar 6 espanyols més, originaris de Sevilla i entorns. Eren treballadors forçats en una fàbrica de pneumàtics a Hannover que van ser deportats al camp com a represàlia per les seves accions de sabotatge.