REPUBLICANS ESPANYOLS A SACHSENHAUSEN

Joan Mestres Rebull

En Joan va néixer a El Molar (Tarragona) el 29 de setembre de 1911.

Va combatre a la Guerra d’Espanya i va ser oficial de l’exèrcit. Amb la caiguda de la República, seguí el camí de la majoria de soldats: el pas a França, els camps rossellonesos, d’Argelers i Agde, i les Companyies de Treballadors Estrangers CTE. Va ser destinat prop de París però amb l’avanç de l’exèrcit alemany s’evadí i passà a la zona lliure. Mesos després el van allistar a un Grup de Treballadors Estrangers GTE i va ser enviat a treballar a la construcció d’una base submarina a Bordeus. De nou es tornà a escapar i passà a la clandestinitat incorporant-se a la Resistència. Va fer d’enllaç dels nuclis formats a la Caserne Niel i a Saint Medard, amb la missió de facilitar fugues i encaminar els homes al sud, també la d’aconseguir subministraments, entre d’altres.

Detingut a finals de 1942 fou tancat al Fort du Hà de Burdeus. El 24 de gener de 1943 va ser traslladat a Compiègne, i dos dies després deportat al camp de Sachsenhausen, on rebé la matrícula 58537.

Durant la quarantena es veié obligat a caminar contínuament en cercle per provar la resistència de les sabates, fins que fou destinat al comando Heinkel, on mantingué contactes amb brigadistes i altres espanyols, fins al punt d’organitzar petites accions de resistència, com la celebració del 14 d’abril, i de sabotatge. En la darrera etapa, la situació es feu insuportable, amb els bombardejos aliats i l’arribada d’evacuats d’Auschwitz, i la formació de les “marxes de la mort”, de les quals petits grups s’anaren escapolint des del 4 de maig, amb l’exèrcit alemany acorralat per russos i anglesos. Amagat en un paller fins el dia 8, anà coincidint amb altres grups de republicans, abans d’aconseguir ser evacuat en avió el 10 de juny, fins a Le Bourget i l’Hotel Lutétia a París.

Després de l’alliberament s’instal·là a França i seguí lluitant des del seu partit, el PSUC, que l’envià a Espanya l’any 1957, amb documentació falsa, per realitzar tasques organitzatives, durant les quals va conèixer la Dolors Roda, també militant i que seria la seva companya la resta de la seva vida. La clandestinitat els obligà a canviar contínuament de domicili fins que hagueren de fugir de nou a França per evitar la seva detenció.

Instal·lats prop de París, en unes petites habitacions abans ocupades pel camarada Felipe Noguerol, Mestres treballà de barber i Dolors d’assistenta, mentre es reunien amb gent del partit (Ardiaca, López Raimundo, Román). A principis de la dècada dels 60, pel seu coneixement del francès i l’espanyol, va ser escollit secretari de la regió del sud de França del Sindicat Agrícola de la CGT, amb la missió de recórrer els pobles per conscienciar els temporers espanyols dels seus drets laborals, ajudar-los en les accions reivindicatives i també fer propaganda de les recentment fundades CCOO. També escrivia al diari La Tribune, de la CGT i a Le Peuple.

Fins a la mort de Franco la parella no tornà a Catalunya i l’any 1977 s’instal·laren a Sant Boi de Llobregat, on van iniciar una nova etapa de la seva militància. El cercle on trobaren un ambient més solidari i amistós fou l’Amical de Mauthausen i altres camps, acabada de legalitzar i en la qual coincidiren amb gent de la seva edat i de similar trajectòria. Mestres, bon coneixedor de les entitats d’ex-deportats per l’amistat conreada a França amb Émile Valley, n’ocupà la presidència des de 1978 fins al seu traspàs, l’any 1994.

Fonts: Cèlia Cañellas i Rosa Toran, Entrevista a Dolors Roda, 3-7-2010.
Joan Mestres Rebull, Exposición escrita (1985), Amical de Mauthausen i altres camps